NEW PASSION

                                                         

                                                                               

                                                            

                                           

Començaven les calors de l’estiu, i mentre el dia s’allargava i la llum era un regal desprès de la foscor dels dies d’hivern, la brisa se sentia càlida i el mar tenia un color blau mes intens.

S’alleugeria la roba, es colrava la pell i sobretot a dins del pit alguna cosa s’accelerava i demanava gresca. Arribava l'estiu. Començaven a venir els estiuejants i l’ambient es tornava amable i festiu.

Però aquell seria un estiu diferent pel Sergi desprès de tot l’hivern estudiant i ajudant als pares al bar del poble.

Aquella primavera havia fet 15 anys, i una bona estirada i el borrissol que lluïa damunt el llavi, havien canviat els seus antics gustos pels jocs de córrer, enfilar-se als arbres i anar a buscar granotes per unes altres inquietuds que abans li passaven inadvertides com la música, les noies, les motos i les confidències amb els amic.

Va anar retrobant els amics d’altres estius. Tots havien crescut i ara gaudien de les vacances nedant, prenent el sol,mirant-se les noies i les nits escoltant música, xerrant i bevent copes.

Llavors començava la moda dels gin tònics i varen afeccionar-s'hi força, compraven els ingredients necessaris i varen aprendre a preparar-los.

En Sergi de seguida hi va agafar el gust i tots li deien que els confeccionava d’allò més bé.

Varen anar passant els dies d’aquell estiu d’una forma lenta i ociosa i quan la calor ja començava a minvar , el dia a escurçar-se i l’horitzó a canviar de color va fixar-se en ella, en els seus ulls color de mel en els seus cabells castanys amb un punt de vermellós i sobretot en el seu posat tímid i en el seu somriure obert. La trobava bonica i exercia una mena d'atracció desconeguda fins llavors sobre ell

Però la Valeria ni se’n adonava i quan ell carregant-se de valor se li atansava amb qualsevol excusa, ella, amb un punt de curiositat divertida se’l quedava mirant un moment i tot seguit sacsejant els cabells vermellosos dirigia la seva atenció cap a un altre cosa.

De vegades quan eren a la platja i ella es capbussava en una onada amb el banyador groc cenyit al cos , ell se la quedava mirant embadalit i sentia una sensació nova dintre seu com un sotrac i pssava el dies com si es trobés dins d'un núvol.

Pensava en ella a totes hores i buscava qualsevol oportunitat per trobar-la

Malgrat tots els seus esforços no va saber cridar la seva atenció ni mai va trobar les paraules adequades per comunicar-se amb ella ni despertar el su interés, i quan es va acabar l’estiu la Valeria va tornar a Barcelona i ell va quedar-se al poble amb el record de la seva imatge instal·lat dins del seu núvol i somiant en retrobar-la el proper estiu , amb la perspectiva immediata de passar l’hivern estudiant i treballant per ajudar al bar dels pares prop de la platja.

Aquell hivern però el pare va pensar que calia donar un gir al negoci que ja començava a tenir prou demanda i va contractar a un nou xef que va modificar l’oferta gastronòmica dissenyant unes tapes molt originals i apetitoses.

Desprès va canviar totalment la decoració del local i finalment decidí que per aconseguir l’èxit total el més important era el disseny d’una zona damunt la sorra amb coixins, catifes, tauletes baixes i butaques que seria un” chill out”on sonaria música suau i se servirien tot tipus de còctels

Aleshores va enviar al Sergi a un curs de preparació per barmans a una de les escoles mes avançades i elitistes. Allà li varen ensenyar a barrejar els licors, a equilibrar els gustos i els punts del dolç, l'àcid i l'amargant, a combinar els licors, a saber quin tipus de copa emprar per cada beguda i quina era la presentació mes adient en cada cas i sobretot a sacsejar amb estil la coctelera que es un punt clau per la preparació d'un bon còctel.

Va aprendre una gran quantitat de noms suggestius per designar a cada combinat, va resultar un bon alumne i finalment li varen donar un certificat que l'acreditava com a barman.

De manera que en arribar el següent estiu i tan bon punt foren acabades les modificacions al bar de la platja varen posar en marxa la nova zona de “chill out”i a ell li varen posar una mena de davantal negre llarg que li arribava fins als peus i va convertir-se en un flamant barman.

El local tenia molt èxit, tothom volia una taula damunt la sorra al vespre per gaudir d'un còctel i tots demanaven l'assessorament d'en Sergi amb la carta de begudes farcida de noms suggerents a les mans tot interrogant-lo sobre la conveniència de demanar un Margarita, un Mojito un Bloody Mary o un Coco loco i en Sergi amb gran suficiència anava orientant a tothom sobre quin era el millor còctel per cada ocasió.

I des de darrera el mostrador anava fent la seva feina tot sacsejant amb energia la coctelera,barrejant licors de tots colors, picant gel ,decorant les copes amb sucre per tot el vol, i afegint-hi fruits vermells, rodanxes de taronja, llimona i fulles de menta, i el cas es que ben aviat va convertir-se en una cosa semblant a un guru dels còctels admirat per tot el jovent.

Les noies se li acostaven per demanar-li parer tot rient i posant-li ullets i ell que amb aquesta evolució havia guanyat seguretat i autoestima els hi aconsellava amb un somriure desimbolt , tot seguint-los el seu coqueteig.

Cap a primers d'agost va arribar la Valeria i de seguida va quedar encantada amb el canvi del bar i es va apuntar a la moda d'anar a prendre un còctel al chill out al vespre.

Va quedar molt sorpresa del canvi del Sergi.

Ell la va veure asseguda sobre un coixí de vellut blau fosc amb el seu somriure blanc i un toc de color de foc als cabells tot fent-li un gest amb la mà perquè s'hi acostés. Li va demanar consell per prendre un còctel suau i va passar una bona estona demanant-li que li expliqués els ingredients mentre se'l escoltava amb atenció, amb els ulls brillants i pendents de les seves paraules.

Ell finalment li va aconsellar un New Passion. Li va portar la copa amb un color vermell intens de granadina i unes fulles de menta i unes rodanxes de llima clavades a un costat i l'hi va deixar sobre la taula. Ella en va fer un glop i li va tornar una mirada plena d'entusiasme i satisfacció

-Vindràs demà a la platja ?-va dir-li

Potser- mormolà ell, un xic desprevingut

Donà mitja volta i es dirigí a la barra on començà a sacsejar de nou la coctelera.

Va cercar dintre seu però ja no va trobar aquella sensació tan potent de l'estiu passat, era com si hagués passat molt temps i aquell núvol s'hagués desfet del tot.

Donà una ullada al rellotge : les dues. I llavors va recordar que en acabar havia quedat d'anar a l'apartament d'aquelles angleses que cel·lebraven una festa d' aniversari.

El somriure blanc de la Valeria ja quedava a quilòmetres dels seus interessos actuals.