Bona presència

L'Anna portava ja varios mesos sense feina, els dies se li feien feixucs i el temps se li aturava tot sovint La familia i els amics l'animaven tot dient-li que ben aviat la situació milloraria i seria molt mes fàcil trobar feina , però ella veia que anaven passant els dies i les setmanes i del munt d'entrevistes que havia anat fent, cap havia donat resultat tot i que moltes d'elles estaven per sota de la seva preparació i les seves aspiracions però donades les circumstàncies hagués estat disposada a acceptar-les . No es que tinguès obligacions familiars ni deutes pendents però no volia ser una càrrega per la seva parella i d'altra banda tampoc estava disposada a renunciar als seus capricis Però avui justament estava molt il.lusionada . Ahir li havia trucat l' Elena l'amiga amb qui compartia les sessions al gimnàs,i amb qui tantes vegades havien comentat el tema del seu atur i les ganes de trobar feina i li havia explicat que al despatx d'advocats on ella treballava necessitaven una recepcionista . Ella els hi havia passat el seu curriculum i la convocaven a una entrevista de feina per la propera setmana, Oferien un bon horari i un sou que no anava molt enllà i demanaven eficiència i bona presència A l'Anna li va semblar pel to de veu, que l'Elena posava especial èmfasi en la frase” bona presència” de manera que va decidir posar-se mans a l' obra per tal d'aconseguir donar una bona impressió Va anar a la perruqueria , es va tallar els cabells es va canviar el pentinat,es va fer una neteja de cutis i fins i tot la manicura Desprès va decidir fer una bona despesa en roba amb els pocs diners que li quedaven i va anar a la botiga del xamfrà de dos carrers més amunt , on sempre hi havia vist uns aparadors espectaculars. Dubtà abans de decidir-se per les peces més adients Calia vestir amb un toc de formalitat però sense passar-se. Un vestit li va semblar massa clàssic, uns texans massa casuals i finalment va optar per un conjunt de punt de pantaló i jaqueta d'un color esbergínia que li va semblar que li quedava molt bé al color dels seus cabells i li donava un aspecte molt dinàmic i actual Quan va arribar el dia de l'entrevista l'Anna es va posar el despertador mes aviat que de costum. Volia tenir prou temps per poder-se arreglar amb cura Havia dormit malament ,una mica inquieta preguntant-se si arribaria a complir les expectatives de bona presència que demanaven Es recreà uns minuts mes que els altres dies sota la dutxa, tancant els ulls i deixant que l'aigua li rellisqués suaument per tot el cos mentre sentia el seu efecte estimulant. Després va anar a la cuina reservant-se una estona per pal.ladejar una torrada amb melmelada i una tassa de café. A continuació, es dirigí a l'armari i va anar-se posant lentament les peces de roba que ja havia preparat per l'ocasió i tot seguit es disposà a maquillar-se curosament: el rímmel a les pestanyes, un toc de carmí a les galtes i una bona passada de color als llavis Acabà l'operació col.locant-se unes sabates de taló alt força incòmodes però que trobava que la feien mes esvelta i un toc de perfum darrera les orelles Es posà la jaqueta, prenguè la bossa i els guants i abans de sortir al carrer i desprès de donar una ullada al rellotge per comprovar que anava bé de temps aprofità per mirar-se de dalt a baix al mirall del rebedor per avaluar amb un punt d'ansietat el seu aspecte . Quedà satisfeta del resultat Obrí la porta i sortí al carrer tota cofoia convençuda que la seva presència radiant avui donaria el cop i s'anà col.locant parsimoniosament els guants mentre creuava el pas de peatons De repent sentí al seu voltant el so insistent dels claxons dels cotxes aturats al pas zebra , així com el gest de varias persones al seu voltant que li deien alguna cosa . Obsesionada pel seu aspecte quedà totalment astorada i sorpresa del éxit obtingut tan rapidament i pensà : No puc creure-ho, , quina admiració he despertat només sortir de casa !!! Seguí caminant amb el pas ferm sobre els seus talons i el cap ben alt , però en girar-se de seguida s'adonà que la causa de tal avalot no era pas el seu aspecte tan treballat sino que senzillamet el que passava era que li havia caigut un guant al bell mig del pas de peatons !!

Apartament amb vistes

 

Mai hagués sospitat que les coses es puguessin complicar d’aquesta manera. Estava realment agobiada i la situació la sobrepassava.Tot va començar ja fa una pila d’anys quan varen decidir comprar l’apartament de Castelldefels Estava embarassada del seu segon fill i varen decidir que calia trobar un lloc on passar l’estiu amb els nens , sa, solejat i prop de Barcelona , on hi hagués platja i jardí per gaudir del temps lliure i les vacances. Era un apartament coquetó molt petit però amb l’espai molt ben aprofitat amb molta llum rodejat d’un ampli jardí, peró el que més li va agradar va ser una terrasseta a la que s’accedia desde el saló prou gran per albergar una taula quatre sillonets de vímet i unes jardineres amb plantes i el que la va deixar ben enamorada va ser la vista espectacular que s’obria al seus ulls sobre el blau del mar fins que es perdia a l’horitzó.

A la dreta s’hi veia un bosc de pins amb la seva intensa i refrescant verdor i a l’esquerra un jardí molt ben cuidat amb moltes flors, arbres de formes capricioses i fins i tot un estany amb peixos vermells i un doll d’aigua caient constantment que creava una remor d’allò mes relaxant Aviat varen instalars-hi i quan arribaven les vacances els nens al matí es banyaven i feien castells a la platja i a la tarda jugaven al jardí i un dels seus jocs preferits era anar a buscar pinyes al bosc veí i menjar-se els pinyons tot picant-los amb una pedra ben gran .

Molts d’aquests pinyons en caure a terra varen fer que aviat brotessin tres pins petitons que varen anar creixent i donant ombra al jardí.

Era agradable seure a la terrassa, sobretot a primera hora del matí i gaudir del silenci i de la visió imponent de tota la blavor del mar fins que es confonia amb el cel. Al capvespre la terrassa oferia frescor i pau i el mar anava prenent un color blau més fosc, a vegades inclús gris metàlic quan el cel estaba ennuvolat i a la posta del sol s’anava enfosquint progresivament fins que l’inundava el negre de la nit només interromput per la ralla daurada del reflexe de la lluna i algún punt lluminós de la barca d’algun pescador ocasional.

Així pasaren els anys i els fills es van fer grans i van volar sols i amb ells també van crèixer elspins originats pels pinyons al jardí.

I un estiu en arribar a l’apartament i sortir a la terrassa per fruir de la meravellosa vista del mar va trobar-se amb que les branques d'un d‘aquells petits pins havien prosperat de tal manera que envaien la terrassa i la privaven de tot tipus de vista.Només es veia el verd intens de les fulles del pi!

Primer va intentar de tallar-les però va ser en va perque eliminava les fulles que li entraven a la terrassa però la branca era prou robusta i tossuda seguía tapant-li la vista.

Va decidir demanar permís a la comunitat de veïns per tallar el pi,doncs era la única solució que veia possible, però en proposar-ho, els veïns, tots ells molt ecologistes varen pesentar una fèrria oposició a la idea de la tala del pi.

Va intentar trobar alguna altra solució pel seu compte a la desesperada per tal de recobrar la relaxant vista de la terrasssa i s’en va anar al garden mes proper i allà va demanar si hi havia algún mètode per matar un pi. El jardiner de primer la va mirar ben astorat i després li aconsellà talar-lo però en vista de la impossibilitat d’aquesta solució i no sabent on més demanar ajuda se li va ocòrrer buscar a internet i allà se li va encendre una llum d’esperança en llegir que un arbre es moria si se li danyaven les arrels.

Decidida, de nit amb alevosía i procurant que no la veiès ningú va baixar al jardí va fer un forat a terra fins que va localitzar les arrels del pi i hi va abocar una ampolla de salfumant amb tan mala fortuna que els vapors que es van formar van entrar en contacte amb els seus ulls i va haver d’acabar amb una conjuntivitis fenomenal a Urgències d’Oftalmologia on no acabaven de compendre com havia anat l’incident.

Mentrestant el pi seguía tan ufanós i verd com si res i ella cada dia mes desesperada fins que va prendre la dràstica determinació de trucar al administrador per posar en venda l’apartament. Si no podia lluitar contra la branca del pi, es desprendria de la vivenda.

Però a vegades la natura que és molt sàvia ve en la nostra ajuda i aquell any va haver-hi un mes de Febrer molt fred amb nevades fins i tot a la costa que varen doblegar les branques del pi, seguit d’un març molt i molt ventós amb un parell de dies de ràfegues de vent de gran intensitat com feia anys que no s`havien vist.

Quan va arribar la primavera va anar a l‘apartament a fer-hi un repàs abans de que arribessin els possibles compradors i quina no seria la seva sorpresa quan va obrir la finestra i en sortir a la terrassa se l’ inundaren les pupil·les del blau intens del mar.

La branca del pi ja no hi era, la neu la va doblegar i el fort vent l’havia trencada En aquest moment li sonà el mòbil i al contestar sentí al altre costat la veu de l’administrador  “Ja tenim comprador per l’apartament”!