DESCONCERT
Quan ha recuperat la consciència s' ha incorporat lentament, primer un braç, després l' altre. El tronc és el que més li ha costat adreçar i poc a poc, una cama, l' altra. A les palpentes, s' ha intentat situar en l' espai.
POR
Tot és fosc. Tan sols un petit fil de llum que prové d' una escletxa del sostre deixa passar un alè de vida.
DESESPERACIÓ
Sense que la claror sigui suficient, el seu cos malmès repta per un terra humit a la recerca d' algun objecte que l' ajudi a identificar on és. Tot pedra, tot herm, cap indici de vida més enllà de la seva pròpia.
SOLITUD
No sent res. Únicament nota el lleu soroll que fa aquell líquid que sent sota seu en contacte amb el propi cos. Voldria pensar que es tracta d' aigua, de possibles humitats, però s' acosta les mans al nas: aquella pudor no pot ser res més que pixum, una olor que cada cop se li fa més insoportable.
SILENCI
S' incorpora pesadament i intenta posar-se dret sense aconseguir-ho. El cap li topa amb el sostre. Aquell lloc no deu tenir més d' un metre i mig d' alçada i un altre cop al cap li diu que està en un espai molt reduït.
DOLOR
S' eixuga les mans als camals dels pantalons i continua arrossegant-se però no pas més d' un parell de passes. Es torna a agupir i estira braços a dreta i esquerra, cap endavant i cap endarrera. Efectivament, aquell habitacle no fa més de quatre o cinc metres quadrats.
La suor s' apodera d' aquest home. Put ell i put l' ambient. La ferum que fa allà dins és irrespirable i només mira el fil de llum del sostre amb la idea d' aferrar-s' hi i fugir d' aquell malson.
Què l' ha dut fins allà? Que ha pogut passar per trobar-se en aquell espai que l' ofega, el destrueix per dins? Intenta recordar esdeveniments passats. Què ha fet que la vida l' està castigant d' aquella manera?
DUBTES
Comprova que les seves mans, a pesar d' haver-se arrossegat per superfícies infectes, les té absolutament impolutes.
Què està passant? Continua estabornit però fa l' esforç per recuperar mínimament la consciència i no caure en la desesperació.
FOLLIA
El silenci impregna cada racó de l' habitacle. A palpentes s' esmuny per aquell cau de mala mort. Què serà d' ell si no se' n surt? No pot apenes maniobrar per agafar forces i lluitar contra aquella perdició. No gosa ni tan sols girar el cap per "mirar" a banda i banda. No veu res. Les parets, el sostre se li fan cada vegada més reduïdes. L' estretall en que allò s' està convertint el trastorna a cada instant que passa.
El fil de llum cada com s' esmorteeix i la por s' ensenyoreix d' aquell home dèbil i esporuguit.
ESPERANÇA
Tremola. Sent fred, un fred que s' incrementa a cada moviment que fa. La suor no s' atura. Les esgarrifances són cada cop més freqüents.
Li sembla que sent un soroll. Potser es tracta d' una gota que cau del sostre i en topar a terra, xiscla. És l' únic senyal que el retorna a la realitat. Tot li sembla un somni.
Arraülit en un racó, aixeca la mirada cap un feix que l' enlluerna. Una llum blanca transforma ara el cau llòbreg i sinistre en un espai il.luminat i lliure d' estretors i angoixa.
PAU
Una mà se li atança i la Veu li diu:
Vine. Amb mí estaràs bé. Acabem amb aquest malson i fugim.
Porta'm, allibera'm. T' ho prego.
Per això he vingut. A dur-te a un lloc d' on mai més en voldràs marxar.
La Mort el reclama i ell es deixa anar com una fulla d' arbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada