Apartament amb vistes

 

Mai hagués sospitat que les coses es puguessin complicar d’aquesta manera. Estava realment agobiada i la situació la sobrepassava.Tot va començar ja fa una pila d’anys quan varen decidir comprar l’apartament de Castelldefels Estava embarassada del seu segon fill i varen decidir que calia trobar un lloc on passar l’estiu amb els nens , sa, solejat i prop de Barcelona , on hi hagués platja i jardí per gaudir del temps lliure i les vacances. Era un apartament coquetó molt petit però amb l’espai molt ben aprofitat amb molta llum rodejat d’un ampli jardí, peró el que més li va agradar va ser una terrasseta a la que s’accedia desde el saló prou gran per albergar una taula quatre sillonets de vímet i unes jardineres amb plantes i el que la va deixar ben enamorada va ser la vista espectacular que s’obria al seus ulls sobre el blau del mar fins que es perdia a l’horitzó.

A la dreta s’hi veia un bosc de pins amb la seva intensa i refrescant verdor i a l’esquerra un jardí molt ben cuidat amb moltes flors, arbres de formes capricioses i fins i tot un estany amb peixos vermells i un doll d’aigua caient constantment que creava una remor d’allò mes relaxant Aviat varen instalars-hi i quan arribaven les vacances els nens al matí es banyaven i feien castells a la platja i a la tarda jugaven al jardí i un dels seus jocs preferits era anar a buscar pinyes al bosc veí i menjar-se els pinyons tot picant-los amb una pedra ben gran .

Molts d’aquests pinyons en caure a terra varen fer que aviat brotessin tres pins petitons que varen anar creixent i donant ombra al jardí.

Era agradable seure a la terrassa, sobretot a primera hora del matí i gaudir del silenci i de la visió imponent de tota la blavor del mar fins que es confonia amb el cel. Al capvespre la terrassa oferia frescor i pau i el mar anava prenent un color blau més fosc, a vegades inclús gris metàlic quan el cel estaba ennuvolat i a la posta del sol s’anava enfosquint progresivament fins que l’inundava el negre de la nit només interromput per la ralla daurada del reflexe de la lluna i algún punt lluminós de la barca d’algun pescador ocasional.

Així pasaren els anys i els fills es van fer grans i van volar sols i amb ells també van crèixer elspins originats pels pinyons al jardí.

I un estiu en arribar a l’apartament i sortir a la terrassa per fruir de la meravellosa vista del mar va trobar-se amb que les branques d'un d‘aquells petits pins havien prosperat de tal manera que envaien la terrassa i la privaven de tot tipus de vista.Només es veia el verd intens de les fulles del pi!

Primer va intentar de tallar-les però va ser en va perque eliminava les fulles que li entraven a la terrassa però la branca era prou robusta i tossuda seguía tapant-li la vista.

Va decidir demanar permís a la comunitat de veïns per tallar el pi,doncs era la única solució que veia possible, però en proposar-ho, els veïns, tots ells molt ecologistes varen pesentar una fèrria oposició a la idea de la tala del pi.

Va intentar trobar alguna altra solució pel seu compte a la desesperada per tal de recobrar la relaxant vista de la terrasssa i s’en va anar al garden mes proper i allà va demanar si hi havia algún mètode per matar un pi. El jardiner de primer la va mirar ben astorat i després li aconsellà talar-lo però en vista de la impossibilitat d’aquesta solució i no sabent on més demanar ajuda se li va ocòrrer buscar a internet i allà se li va encendre una llum d’esperança en llegir que un arbre es moria si se li danyaven les arrels.

Decidida, de nit amb alevosía i procurant que no la veiès ningú va baixar al jardí va fer un forat a terra fins que va localitzar les arrels del pi i hi va abocar una ampolla de salfumant amb tan mala fortuna que els vapors que es van formar van entrar en contacte amb els seus ulls i va haver d’acabar amb una conjuntivitis fenomenal a Urgències d’Oftalmologia on no acabaven de compendre com havia anat l’incident.

Mentrestant el pi seguía tan ufanós i verd com si res i ella cada dia mes desesperada fins que va prendre la dràstica determinació de trucar al administrador per posar en venda l’apartament. Si no podia lluitar contra la branca del pi, es desprendria de la vivenda.

Però a vegades la natura que és molt sàvia ve en la nostra ajuda i aquell any va haver-hi un mes de Febrer molt fred amb nevades fins i tot a la costa que varen doblegar les branques del pi, seguit d’un març molt i molt ventós amb un parell de dies de ràfegues de vent de gran intensitat com feia anys que no s`havien vist.

Quan va arribar la primavera va anar a l‘apartament a fer-hi un repàs abans de que arribessin els possibles compradors i quina no seria la seva sorpresa quan va obrir la finestra i en sortir a la terrassa se l’ inundaren les pupil·les del blau intens del mar.

La branca del pi ja no hi era, la neu la va doblegar i el fort vent l’havia trencada En aquest moment li sonà el mòbil i al contestar sentí al altre costat la veu de l’administrador  “Ja tenim comprador per l’apartament”!